Escrivim això com a treballadors i treballadores, estudiants, pagesos i pageses, pares i mares -com a persones palestines, com a persones queer palestines. Escrivim això no pas perquè la condició de queer excepcionalitzi les nostres posicions, sinó perquè de la mateixa manera que hem estat alteritzades com a queers, are fem front a tàctiques colonials patriarcals que intenten alienar-nos com a queers palestines. Ajuntar les nostres paraules i energies requereix un esforç immens. Ens posa malaltes que enmig d’aquests moments de brutalitat espectacular i de massacre projectada sobre els cossos palestins, incloent-hi violacions, tortures i mutilacions, haguem de deixar de viure el nostre dol i d’organitzar per fer una petició.
Des del 7 d’octubre som testimonis d’un genocidi accelerat a la Franja de Gaza i arreu de Palestina, tal com han declarat de manera oberta, públicament i reiterada figures del govern i l’exèrcit israelià. La brutalitat i la magnitud letal de les atrocitats comeses per l’Estat d’Israel i els seus avaladors genera unes condicions cada vegada més atroces per qui segueix viu a Palestina, cada dia, a tot arreu. Aquesta brutalitat se sosté, històricament i ara mateix, en el suport econòmic, militar, diplomàtic i polític continuat dels líders mundials. Hem assenyalat, documentat i narrat els centenars de massacres catastròfiques dels darrers 75 anys, comeses per la ràbia aniquil·ladora del règim sionista; des de Deir Yassin i la Massacre de Tantura (1948) sobre les quals es basa la fundació d’Israel, a les massacres de Kafr Qassem (1956) i Sabra i Xatila (1982), i això només per dir-ne unes quantes. No hi ha cap possibilitat que un moviment polític i social alliberador assoleixi la vida i la dignitat si està alineat amb la màquina de mort genocida d’Israel. Israel es fonamenta en la sang i se sosté amb sang.
En aquests moments, i seguint amb la llargament explotada identitat política liberal, Israel ha convertit els cossos queer en armes contra tot suport a Palestina i contra tota crítica al seu projecte de colonialisme d’assentament. Els israelians (polítics, organitzacions i “civils”) han utilitzat dicotomies colonials com “civilitzat” i “bàrbar”, “humà” i “animal,” i altres binarismes deshumanitzadors com un discurs que legitima els atacs a les persones palestines. Amb aquesta retòrica de colonialisme d’assentament, Israel intenta aconseguir i mobilitzar el suport dels governs occidentals i de les societats liberals retratant-se com una nació que respecta la llibertat, la diversitat i els drets humans, en lluita contra una societat “monstruosa” i opressora, tal com il·lustren les declaracions del primer ministre d’Israel: “hi ha una lluita entre fills de la llum i fills de la foscor, entre la humanitat i la llei de la selva.”
Mentre aquestes declaracions racistes obertament genocides surten a escena, hi ha activistes, a Palestina i internacionalment, a qui es silencia, assetja, deté, criminalitza, s’acomiada de la feina i se suspenen de les universitats. Activistes feministes i queer internacionals, en solidaritat amb Palestina, pateixen atacs i assetjament per part de sionistes sota la premissa que qui dóna suport a Palestina patirà “violació” i “decapitació” per part dels palestins pel simple fet de ser dones i queers. Encara que sovint la violació i la mort són el que els sionistes desitgen per a queers i dones que s’alcen en solidaritat amb Palestina. Les fantasies sionistes de cossos brutalitzats no ens sorprenen, perquè hem experimentat la realitat de les seves manifestacions en els nostres cossos i ànimes. Tot i que mai no deixen d’accelerar la seva violència explícita. I encara és més absurd quan aquests marcs es construeixen contra la societat palestina, a la llum dels incomptables testimonis, informes, i casos documentats de violència sexual que els i les palestines han hagut de suportar al llarg dels 75 anys d’ocupació militar israeliana. Des dels milers de presos i preses palestins, homes i dones, que han estat subjectes a tortura sexual i violació des de la concepció d’Israel fins avui mateix, a la creixent violència diària dels colons contra els i les palestines a Cisjordània, als “civils” israelians filmant-se torturant persones palestines segrestades com una moda de TikTok, i les darreres imatges atroces publicades a les xarxes socials per soldats israelians que documenten l’abast de la tortura i l’abús sexual que soldats i colons inflingeixen en els nostres cossos independentment de la seva orientació sexual i gènere –totes les formes de violència, incloent-hi la violència sexual, formen part sistemàtica i estructural de la dominació sionista sobre les vides palestines. I fins i tot així la societat israeliana continua utilitzant el fet queer com una arma amb l’objectiu de justificar la guerra i la repressió colonial, com si les seves bombes, murs de l’apartheid, pistoles, ganivets i bulldozers fossin selectius en qui afecten, en funció de la seva sexualitat i gènere.
Rebutgem qualsevol instrumentalització del fet que som queer, dels nostres cossos, així com de la violència a què hem de fer front com a persones queer per diabolitzar i deshumanitzar les nostres comunitats, especialment al servei d’actes imperials i genocides. Rebutgem que la sexualitat palestina i que les actituds palestines en relació a la diversitat sexual es converteixin en paràmetres per assignar humanitat a qualsevol societat colonitzada. Mereixem la vida perquè som humans, amb totes les nostres imperfeccions, i no pas per la nostra proximitat als modes colonials d’humanitat liberal. Rebutgem les tàctiques colonials i imperialistes que busquen alienar-nos de la nostra societat i alienar la nostra societat de nosaltres, basant-se en el fet que som queer. Lluitem contra sistemes interconnectats d’opressió, incloent-hi el patriarcat i el capitalisme, i els nostres somnis d’autonomia, comunitat i alliberament estan intrínsecament lligats a l’anhel d’autodeterminar-nos. No es podrà aconseguir cap alliberament queer amb el colonialisme d’assentament, i no es pot promoure cap solidaritat queer si és cega a les estructures racialitzades, capitalistes, feixistes i imperials que ens dominen.
Fem una crida a la gent activista queer i feminista d’arreu del món a solidaritzar-se amb el poble palestí en la resistència als desplaçaments, al robatori de terres i a la neteja ètnica, així com en la lluita per alliberar les terres i els futurs del colonialisme d’assentament sionista. No n’hi ha prou per respondre a aquesta crida amb compartir declaracions o signar cartes i ja està, sinó prenent un compromís actiu amb les lluites decolonials i d’alliberament a Palestina i arreu del planeta. Les nostres peticions inequívoques són les següents:
- Rebutgeu qualsevol finançament israelià, rebutgeu tota col·laboració amb qualsevol institució israeliana, i uniu-vos al moviment BDS.
- Feu vaga: en silenci o públicament, rebutgeu que la vostra feina explotada serveixi per silenciar l’activisme palestí o per finançar, donar suport o promoure el colonialisme militar d’assentament i el genocidi.
- Feu el que la gent queer anticolonial ha fet durant dècades, reclamar la narració i establir els termes de la conversa, aquest cop sobre Palestina. El que està passant a Palestina és un genocidi. Israel és una colònia d’assentament. La gent palestina viu en una societat ocupada militarment i colonitzada. Segons el dret internacional, Israel no té dret a “defensar-se” contra una població a la qual està ocupant, mentre que la gent de Palestina té el dret de resistir l’ocupació. Demanar un alto al foc és un primer pas per responsabilitzar Israel dels seus crims contra la humanitat. També hem de demanar que es posi fi al setge de Gaza i el desmantellament de la colònia d’assentament sionista.
- Contacteu els vostres representants locals per pressionar-los perquè deixin de finançar el genocidi posant fi al seu suport militar, diplomàtic i polític a Israel. Alceu la veu contra l’actual criminalització còmplice de la solidaritat amb Palestina i contra la projecció colonial i islamòfoba de l’antisemitisme europeu sobre les veus palestines i racialitzades, tal i com estem veient sobretot a França, al Regne Unit, als EUA i a Alemanya.
- Talleu els carrers principals. Convoqueu concentracions a les estacions de tren. Interrompeu el flux comercial. L’autocomplaença és una elecció.
Nosaltres, persones queer palestines, som una part integral de la nostra societat, i us informem: dels carrerons ultramilitaritzats de Jerusalem a les terres cremades de Hawara, dels carrers vigilats de Jaffa i a través dels murs assetjats de Gaza, del riu al mar, Palestina serà lliure.
Els grups sotasignants, palestines i aliades, amplifiquem la Petició d’alliberament de Queers a Palestina. La llista completa la trobareu aquí.